ECOELÈCTRICA II

El sol es ponia sota el darrer gratacels de la ciutat. En Pol s'aixecava del llit amb unes ganes immenses de que la nit omplís el cel. Es posava el pantaló a poc a poc, conscient de cadascun dels seus actes. La camisa arrugada tocava la seva pell adolescent i l'omplia de força per a iniciar el ritus de cada vespre.

Sortia del pis més alt del bloc de pisos del seu barri. Picava el botó de l'ascensor i en obrir-se les portes premia el botó del pis soterrani i tornava a sortir de l'ascensor, per baixar les escales de dues en dues. "He de fer esport -pensava- m'importa ben poc gastar energia en va". Arribava a la porta del pàrquing del seu edifici i anava a desendollar la seva moto elèctrica. Sortia del garatge prement amb força l'accelerador.

Els carrers eren plens de llums i pantalles gegants on sortien tota mena d'imatges impactants, suggerents. Arribava al pàrquing del tramvia que el duria a la zona lúdica de les afores. Al polígon recreatiu li esperaven els seus amics, vinguts de més enllà. Tot era com si fos un Las Vegas en miniatura, amb edificis il•luminats, terrats giratoris, ascensors transparents...Hi havien autobusos híbrids (de biodièsel i elèctrics) que unien un complex amb un altre, per tal de posar-ho fàcil als adolescents una mica pujats de to. Els treballadors del bus estaven entrenats per a solucionar les típiques baralles que cada nit tenien lloc a aquell polígon malversador d’energia. Les distraccions tenien a veure amb els jocs de realitat virtual, la creació i consum de música electrònica, els robots multiformes…Els nois i noies passaven tota la nit que altra hora havia estat estelada en aquella mena de parc on, en el fons, tot tenia una raó d’ésser.

Quan el sol despuntava per la platja oblidada d’aquella ciutat, els joves, com a robots, sortien en bloc, com altra vegada haguéssim titllat de colles proletàries, cap a la seva feina del matí. Es dirigien en el tramvia que els duria a l’altre polígon de la ciutat, en aquest cas fabril, inaugurat ja fa uns anys després de la crisi del petroli.

Prenien el camí il•lusionats, cap a la seva feina a les fàbriques de producció d’electricitat amb alló tan preuat que tenien: les seves cames esportistes i musculades que movien el batalló de bicicletes amb dinamos gegants d’ECOELÈCTRICA II.

Era allà on els homes i dones de les darreries del segle XXI havien reinventat el procés per fer que la electricitat pogués ser una realitat més enllà de les energies fóssils.

(Publicat per Susanna Martínez el 12/4/2011 al concurs de Relats Curts de TMB en la categoría de Relat sostenible)